sense titol

(per a una amiga pintora)

entre les coses encara possibles:
acaronar la galta de les hores
-totes fereixen, totes somriuen-,
recollir el pol·len del temps amb la punta del dit,
escampar cel munt les escates del mar,
acotxar-se amb el vellut de l'ombra.
o sigui
posar, entre tantes llums o tanta
necessitat de llum,
un ferment d'atenció i de consciència.
__________________________________________________
(para una amiga pintora)

entre las cosas aún posibles:
acariciar la mejilla de las horas
-todas hieren, todas sonríen-,
recoger el polen del tiempo con la yema del dedo,
dispersar cielo arriba las escamas del mar,
cubrirse en el terciopelo de la sombra.
o sea
poner, entre tantas luces o tanta
necesidad de luz,
una simiente de atención y de conciencia.

de cor meu, el món (1999), jordi sarsanedas